L’escriptura d’una vida. Si de debò us interessés el que us vull explicar, hauria d’escriure que Albert Corretgé va néixer l’any 1934 i Àngel Piulats l’any 1954. Que comparteixen mestres i casualitats, i fins i tot proximitat geogràfica. Però no us diré res d’això. La vida veritable no és un registre d’actes i dates, ni tan sols l’avaluació d’una trajectòria. La biografia és el revers d’un quadre. Tota vida és una recerca. Tota vida de pintor és la recerca de l’instant que contemplem: per arribar-hi han calgut esmorzars i camins, despertars, maridatges de colors, vols de mà que es mou amb les ales de l’esperit. Els pintors són caminants que busquen racons que parlen. Quan els troben, aturen breument les seves vides davant l’obra que sorgeix. Enllestit el llenç, enmarcat en les dosis de quotidià que necessita la càrrega d’electricitat resultant de la comunicació sorgida entre l’interior de l’artista i el món de fora, les hores es tornen suaus fins que es tensen de nou davant del prodigi de la realitat. I es repeteix el procés on el temps del pintor esdevé l’espai del quadre. La vida són aquests moments eternitzats, i la successió d’altres moments que els animen, moments fossilitzats que són els que, erradament, s’acostumen a recollir a les biografies, quan és ben fàcil adonar-se de que, un pintor, dels fils de les teles teixeix el feix dels seus dies.

Rosario Curiel.

atortes