Fulles que
parlen,
vermell
i verd
sobre
fons blau:
el riu roman.
Cercles
de terra m’abracen
de lluny.
Sóc
on el sol és un ferro
roent
que
em fueteja
els
dies.
Interrogant
amagat
entre
boires,
vull tornar.
Allà.
On
la pell se m’esquinça
i m’esdevé tardor
rogenca i daurada,
on
el cor em crepita:
ja visc el silenci blanc,
ja toco el cel amb les mans.
A
la vall d’Esterri
sempre hi vull tornar.
El
rosec del món
em
torna ombra que viu
amunt
i
a-
vall:
llavors
vull anar
al
lloc on es tanquen
els
cercles de glaç.
Rosario Curiel.