OMBRES

 

Verds tensos vers el paisatge

llençols tènues

tebis núvols

                que es dispersen

colors en suma de matisos

                -glissando d’ulls

                que unien

                figures amb llaços

                de traç discontinu-

línies...

dies...

 

Ningú no sap

si no sap el camí

si no ha caminat al temps

que li exigien les hores

si no ha gosat

ser titllat

de mentider

com són d’importants les ombres

com delimiten

l’ésser

dins del seu temps.

 

Ningú no sap

     ... sap...

el  camí...

el temps...

si no sent

que les ombres són

la figura

la veritat

indemostrable

que viu

dins de les ombres

que tracen

i tensen

la membrana

intensa

de l`ésser humà.

 

                              Rosario Curiel.